Conta el mite que Leandre travessava nedant cada vespre l'Hel·lespont (Dardanels) per poder passar la nit amb la seva estimada, Hero. El personatge, tràgic, fa figura de l'heroïcitat del nedador d'aigües obertes.
diumenge, 23 de juny del 2013
De Sestos a Abidos: obligat a tornar a casa
"Pel teu amor, o verge, travessaré les onades ferestes, encara que bullissin de foc o l'aigua tornés innavegable. Per atançar-me al teu llit, no em fa por l'onatge greu, ni m'astora el brogit de la mar sorollosa. Com espòs que pervé de l'aigua, cada nit passaré nedant l'avalotat Hel·lespont; ja que no massa lluny, enfront de la ciutat se troba Abidos" (Museu, Hero i Leandre, 205-210). Amb aquestes paraules, dominades per una certa bogeria, Leandre persuadeix Hero de casar-se amb ell, quan ella tractava de dissuadir-lo. Hero viu a Sestos, que es troba a l'altra banda de l'estret respecte Abidos, d'on és originari Leandre. A Sestos, els pares de la jove l'haurien sotmesa a aïllament i vigilància tancant-la en una torre voltada d'aigües (la Torre de Leandre). A cap home li hauria estat possible rondar la donzella, establint-se per aquelles contrades, sense patir les represàlies de la família de la donzella. Però, Hero es lliurarà en matrimoni a Leandre, després que, com a mostra d'amor incontestable, aquest li prometi salvar aquest obstacle amb una heroïcitat: creuar cada nit l'Hel·lespont, d'Abidos a Sestos, per passar la nit amb ella. I així ho cumplirà nit rera nit un cop celebrades les núpcies. Però ben aviat l'heroïcitat de Leandre es convertirà en tragèdia. "Vingué l'hivern gebrat i aplegà tempestes espaordidores amb grans remolinades: els vents, bufant sens treva, assotaren les fondàries bellugadices i els humits fonaments de la mar, qui era tota fuetejada pels torbs de vent (...) A tu, coratjós Leandre, no et detingué la temença a la mar hivernal. (...) Era de nit; i quan els vents, qui alenen fort i amb llur alenada hivernenca ens giten l'huracà, queien junts i rebents com mai sobre la platja, Leandre assolint juntar-se amb la que solia ser sa muller, era dut per la mar en sa esquena ferestament sorollosa. Mes ja les ones s'encalcen les unes amb les altres, l'aigua es regira i l'oceà es confón amb el cel; s'escampa arreu el brogit dels vents que es barallen i un espetec continu s'aixeca a la mar tant ressonant. Leandre, greument apenat, prega des dels remolins inamollables... Malmès Leandre per l'impetuositat malestruga de les ones amuntegades, és portat d'ací a allà, li minva la força dels peus i esdevé nul·la la vigoria de les seves mans que ja no es mouen: li entra a la gola un devassall d'aigua i s'empassa el beuratge dolent, salignós de la mar irresistible; i en aquest endemig, aspra ventada estingeix la vida i l'amor del sofertíssim Leandre" (Museu, Hero i Leandre, 290-330).
Leandre és cèlebre per aquest tràgic desenllaç en la travessia d'Abidos a Sestos. Però, fins la fatal desaparició del nedador, el viatge diari de Leandre no és únicament d'Abidos a Sestos. El viatge que inicia a Abidos és d'anada i tornada. Fins al tràgic desenllaç, Leandre surt al capvespre d'Abidos en direcció a Sestos per trobar-se amb Hero, sí. Però, també, cada matinada, després d'haver passat la nit d'amagades amb Hero, Leandre parteix de Sestos en direcció a Abidos. Cobreix, com en el primer viatge, uns 4000m més nedant a través de l'Hel·lespont per tornar a casa. Aleshores, neda de nit, sense haver-se donat repòs ni haver-se recuperat de la travessia inversa, feta unes hores abans. Neda a cegues, havent de superar les dures corrents que dominen un estret que en l'antiguitat cobrà fama de "rapidus, furens i saevus". Tant en un sentit com en l'altre de la travessia, bona part dels braceigs de Leandre s'han d'armar un rera l'altre a contracorrent. Però quan la travessia és coberta en aquest sentit, de Sestos a Abidos, quan la travessia és coberta per tornar a casa, el braceig de Leandre s'obre pas entre les aigües de l'estret, també, a contracor. Si per ell hagués estat, mai no hagués tornat a Abidos. Però la furtivitat del seu matrimoni amb Hero, no li deixa altre remei, si vol conservar l'amor d'Hero i la seva pròpia vida. De manera que mentre cada dia Leandre compleix, de gust, la seva promesa de travessar l'Hel·lespont per trobar-se amb Hero, al mateix temps, es veu obligat, a disgust i amb certa frustració, a travessar-lo de nou per tornar a casa. Tornar a casa no suposa cap heroïcitat ni cap proesa, suposa una necessitat. I les necessitats, malgrat la duresa que suposi de cobrir-les, rarament generen celebritat. Així van les coses, Leandre no causa la nostra admiració per tornar a casa quan toca i sa i estalvi, sinó que reb la nostra admiració i les nostres lloances per ser engullit pel mar quan no hauria d'estar nedant-lo.
La figura de Leandre ens ensenya com l'actitud del nedador d'aigües obertes es mou sempre entre dues aigües. La figura de Leandre ens mostra com el braceig nedador es veu propulsat i alhora frenat per dues forces respectivament. Dues forces que coincideixen amb les que mouen l'anada i el retorn de Leandre. L'una, la que empeny a Leandre d'Abidos a Sestos, està constituïda, com la de l'amant apassionat, per un desig incontrolable, una mena de tensió irrefrenable, de vegades mancada de seny i fins i tot temerària, per fer-se amb alguna cosa o conseguir alguna fita. En l'argot de l'esportista, perseguim la consecució d'un repte i ens lliurem en un desafiament amb la distància, el medi o nosaltres mateixos. Reptem i ens reptem, desafiem i ens desafiem. Anem al límit, tan lluny com podem i més, a vegades, fins a les darreres conseqüències, amb l'afany de posar a prova i demostrar la nostra vàlua física i anímica en busca d'una certa celebritat. L'altra força és la que en Leandre l'empeny de Sestos a Abidos, de tornada a casa. En el nedador, com en Leandre (a qui el fa tornar a contracor) es dóna com una força inversa, reductora, de resistència o de fre a la força desbocada, entusiasta i apassionada que describíem primer. En el nedador, es dóna com una força que el reté, resignat, de nedar massa o en massa males condicions. En el nedador, es dóna com una força que el reté de no cometre una bogeria ni posar-se en perill en el mar. Es dóna sobretot com la força que l'obliga a tornar a casa sa i estalvi, entre d'altres, per poder tornar a nedar (i si s'escau, passar la nit amb la donzella!). De Sestos a Abidos, obligat a tornar a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada