De Sestos a Abidos: obligat a tornar a casa

"Pel teu amor, o verge, travessaré les onades ferestes, encara que bullissin de foc o l'aigua tornés innavegable. Per atançar-me al teu llit, no em fa por l'onatge greu, ni m'astora el brogit de la mar sorollosa. Com espòs que pervé de l'aigua, cada nit passaré nedant l'avalotat Hel·lespont; ja que no massa lluny, enfront de la ciutat se troba Abidos" (Museu, Hero i Leandre, 205-210). Amb aquestes paraules, dominades per una certa bogeria, Leandre persuadeix Hero de casar-se amb ell, quan ella tractava de dissuadir-lo. Hero viu a Sestos, que es troba a l'altra banda de l'estret respecte Abidos, d'on és originari Leandre. A Sestos, els pares de la jove l'haurien sotmesa a aïllament i vigilància tancant-la en una torre voltada d'aigües (la Torre de Leandre). A cap home li hauria estat possible rondar la donzella, establint-se per aquelles contrades, sense patir les represàlies de la família de la donzella. Però, Hero es lliurarà en matrimoni a Leandre, després que, com a mostra d'amor incontestable, aquest li prometi salvar aquest obstacle amb una heroïcitat: creuar cada nit l'Hel·lespont, d'Abidos a Sestos, per passar la nit amb ella. I així ho cumplirà nit rera nit un cop celebrades les núpcies. Però ben aviat l'heroïcitat de Leandre es convertirà en tragèdia. "Vingué l'hivern gebrat i aplegà tempestes espaordidores amb grans remolinades: els vents, bufant sens treva, assotaren les fondàries bellugadices i els humits fonaments de la mar, qui era tota fuetejada pels torbs de vent (...) A tu, coratjós Leandre, no et detingué la temença a la mar hivernal. (...) Era de nit; i quan els vents, qui alenen fort i amb llur alenada hivernenca ens giten l'huracà, queien junts i rebents com mai sobre la platja, Leandre assolint juntar-se amb la que solia ser sa muller, era dut per la mar en sa esquena ferestament sorollosa. Mes ja les ones s'encalcen les unes amb les altres, l'aigua es regira i l'oceà es confón amb el cel; s'escampa arreu el brogit dels vents que es barallen i un espetec continu s'aixeca a la mar tant ressonant. Leandre, greument apenat, prega des dels remolins inamollables... Malmès Leandre per l'impetuositat malestruga de les ones amuntegades, és portat d'ací a allà, li minva la força dels peus i esdevé nul·la la vigoria de les seves mans que ja no es mouen: li entra a la gola un devassall d'aigua i s'empassa el beuratge dolent, salignós de la mar irresistible; i en aquest endemig, aspra ventada estingeix la vida i l'amor del sofertíssim Leandre" (Museu, Hero i Leandre, 290-330).

Leandre és cèlebre per aquest tràgic desenllaç en la travessia d'Abidos a Sestos. Però, fins la fatal desaparició del nedador, el viatge diari de Leandre no és únicament d'Abidos a Sestos. El viatge que inicia a Abidos és d'anada i tornada. Fins al tràgic desenllaç, Leandre surt al capvespre d'Abidos en direcció a Sestos per trobar-se amb Hero, sí. Però, també, cada matinada, després d'haver passat la nit d'amagades amb Hero, Leandre parteix de Sestos en direcció a Abidos. Cobreix, com en el primer viatge, uns 4000m més nedant a través de l'Hel·lespont per tornar a casa. Aleshores, neda de nit, sense haver-se donat repòs ni haver-se recuperat de la travessia inversa, feta unes hores abans. Neda a cegues, havent de superar les dures corrents que dominen un estret que en l'antiguitat cobrà fama de "rapidus, furens i saevus". Tant en un sentit com en l'altre de la travessia, bona part dels braceigs de Leandre s'han d'armar un rera l'altre a contracorrent. Però quan la travessia és coberta en aquest sentit, de Sestos a Abidos, quan la travessia és coberta per tornar a casa, el braceig de Leandre s'obre pas entre les aigües de l'estret, també, a contracor. Si per ell hagués estat, mai no hagués tornat a Abidos. Però la furtivitat del seu matrimoni amb Hero, no li deixa altre remei, si vol conservar l'amor d'Hero i la seva pròpia vida. De manera que mentre cada dia Leandre compleix, de gust, la seva promesa de travessar l'Hel·lespont per trobar-se amb Hero, al mateix temps, es veu obligat, a disgust i amb certa frustració, a travessar-lo de nou per tornar a casa. Tornar a casa no suposa cap heroïcitat ni cap proesa, suposa una necessitat. I les necessitats, malgrat la duresa que suposi de cobrir-les, rarament generen celebritat. Així van les coses, Leandre no causa la nostra admiració per tornar a casa quan toca i sa i estalvi, sinó que reb la nostra admiració i les nostres lloances per ser engullit pel mar quan no hauria d'estar nedant-lo. La figura de Leandre ens ensenya com l'actitud del nedador d'aigües obertes es mou sempre entre dues aigües. La figura de Leandre ens mostra com el braceig nedador es veu propulsat i alhora frenat per dues forces respectivament. Dues forces que coincideixen amb les que mouen l'anada i el retorn de Leandre. L'una, la que empeny a Leandre d'Abidos a Sestos, està constituïda, com la de l'amant apassionat, per un desig incontrolable, una mena de tensió irrefrenable, de vegades mancada de seny i fins i tot temerària, per fer-se amb alguna cosa o conseguir alguna fita. En l'argot de l'esportista, perseguim la consecució d'un repte i ens lliurem en un desafiament amb la distància, el medi o nosaltres mateixos. Reptem i ens reptem, desafiem i ens desafiem. Anem al límit, tan lluny com podem i més, a vegades, fins a les darreres conseqüències, amb l'afany de posar a prova i demostrar la nostra vàlua física i anímica en busca d'una certa celebritat. L'altra força és la que en Leandre l'empeny de Sestos a Abidos, de tornada a casa. En el nedador, com en Leandre (a qui el fa tornar a contracor) es dóna com una força inversa, reductora, de resistència o de fre a la força desbocada, entusiasta i apassionada que describíem primer. En el nedador, es dóna com una força que el reté, resignat, de nedar massa o en massa males condicions. En el nedador, es dóna com una força que el reté de no cometre una bogeria ni posar-se en perill en el mar. Es dóna sobretot com la força que l'obliga a tornar a casa sa i estalvi, entre d'altres, per poder tornar a nedar (i si s'escau, passar la nit amb la donzella!). De Sestos a Abidos, obligat a tornar a casa.